Repartons sur les personnalités liées à Portiragnes…

Azalaïs de Porcairagues

Histoire littéraire de France (BNF)

Azalaïs de Porcairagues

Azalaïs de Porcairagues est une trobairitz de la fin du . On ne sait pas grand-chose de la vie d'Azalaïs de Porcairagues. Sa vida la dit originaire de " la contrée de Montpellier ( de l'encontra...

https://fr.wikipedia.org/wiki/Azala%C3%AFs_de_Porcairagues

(occitan moderne)

ARA ARRIBEM AL TEMPS FRED.

Ara arribem al temps fred
el de les gebrades, de la neu i el fang.
Els ocellets no diuen res
ni s'apressen a cantar.
Les branques dels arbres són seques
ni flors ni fulles hi ha.
Ni el rossinyol refila
tant que m'agrada quan al maig em desperta.

Tinc el cor tan decebut
que semblo estrangera.
I sé que l'home es perd
més ràpidament que es guanya!
I si arruïnats amb paraules sinceres
és que d'Orange em ve el dolor
ja que així entorpida
perdo en part la meva alegria.

Una dama col·loca molt malament el seu amor
quan un ric home li agrada.
Si ho fa més elevat que un vassall,
comet bogeria
ja que es diu així a Velay
que l'amor no va amb la riquesa
i la dama que ha estat escollida
ell la considera com degradada.

Tinc un amic de gran mèrit
que supera la resta de senyors
i no té el cor enganyós
envers mi, ja que em dóna el seu amor.
Dic que el meu amor li correspon
i a qualsevol diu que no ho faig.
Déu li dóna l'oportunitat
Ja que em porto bé i em protegeixo.

Bell amic, de bona gana
per sempre m'he compromès amb vós
cortesa i de formoses maneres
només si no em demanen res d'ultratjant.
Aviat tindrem la prova
ja que em posaré a mercè de vós
i em vau jurar per fe
que no em demanaríeu fallar.

A Déu recomano Bel Esgar
i més encara la ciutat d'Orange
i Gloriette i el castell i el senyor
de Provença
i tots aquells els que m'aprecien d'allà
i l'arc, on es va esdevenir el combat.
Vaig perdre el que té ma vida
i sempre restaré entristida.

Joglar que teniu al cor alegre
cap a Narbonne, emporteu-vos allà
la meva cançó, amb el final
després que l'alegria i la joventut us guien.


version française

Nous sommes maintenant arrivés au temps froid
avec le gel, la neige et la boue.
Les oisillons sont muets
Aucun d'entre eux ne s’efforce à chanter
et les rameaux sont secs dans les haies
que ni fleur ni feuille n'y naît
ni rossignol n'y chante
que j'aime quand en mai, là-bas, il me réveille.

Elle place fort mal son amour la dame
qui avec un riche seigneur se plaît.
Au-dessus d’un vavasseur,
si elle le fait, elle commet une folie.
Car on dit en Velay
que l’amour ne va pas avec richesse
et la dame qui l’a choisie je tiens pour avilie.

J'ai un ami de grand mérite
qui surpasse tous les autres seigneurs...

traduction Susanna Niiranen

EXTRAIT en Occitan médiéval devant la médiathèque de Portiragnes (Photo Fcn)